Valoració de les meves Competències

A partir de les “Diez nuevas competèncias para enseñar”, Phillipe Perrenoud. Col. Biblioteca de aula, 196. Ed. Graó. Barcelona, 2007 (5ª edición), intentaré exposar i reflexionar de les meves competències com a futur docent, en el moment actual que estic, entre la teoria desenvolupada  i les pràctiques que estic realitzant. Considero un moment òptim per començar a recordar el que he anat fent (les experiències teòriques i pràctiques), el que estic fent en aquests moments i el que pot estar succeint en dies posteriors, per en el conjunt global saber ser i fer de la meva persona, un mestre (educador) professional competent.

Organitzar i animar situacions d’aprenentatge, és una competència complexa. Relacionar objectius, continguts i situacions d’aprenentatge, considero que també es necessita d’una bona organització i selecció. Ens aquests moments crec que he après a construir i planificar dispositius i seqüències didàctiques, que m’agradaria poder dur a la pràctica o poder programar-ne més, per conèixer els processos i resultats en la pràctica diària. En aquest sentit també podria anar millorant la gestió en la progressió dels aprenentatges, ja que a nivell didàctic-teòric com he dit, he desenvolupat i puc entendre la filosofia de l’aprenentatge global i integral, respectant el ritmes de cada infant pel seu propi i beneficiós progrés, però diria que em falta saber (concretar) i posar a la pràctica aquest control i gestió de la progressió, que molt suposadament amb l’experiència i en cada grup, pugui anar adquirint.

Una de les competències que considero fonamental, és la de implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en les seves tasques, fomentar i motivar el desig, la curiositat, l’interès, crec que per la meva manera de ser com a persona, no em significa cap esforç; sóc obert, actiu, participatiu, ... i per tant, aquesta competència em pot sortir de dins jo mateix, pot ser una de les meves grans habilitats a l’aula. Al mateix temps, tot això implica el treball en equip, la col·laboració i cooperació, el sentir-se part d’un grup, saber respectar i fer front a l’heterogeneïtat del grup, elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Una escola inclusiva per a ... i amb tots, és un dret que tot infant té. Per tant, encara que pugui ser més fàcil per jo com a docent grups d’iguals, vull aprendre i millorar per fer front a situacions de diversitat que a dia d’avui ens trobem tant dins les aules. És un objectiu i repte personal, que a la meva humil manera de pensar, crec que necessita d’altres competències com una bona planificació, organització, gestionar la progressió dels aprenentatges, etc. Per tant, aquestes competències estarien relacionades entre sí.

De la participació en la gestió de l’escola, puc dir que som un amant de la organització i gestió amb experiències professionals en altres àmbits i contextos, però a nivell escolar, de centre i educatiu, crec que en aquests moments no estic preparat per fer front a aquesta competència, necessito temps “d’adaptació i observació” de centres,  saber com s’estructura, com es dur a terme, òrgans de gestió, etc. Amb el pas del temps potser un dels meus futurs propòsits formar part de l’equip directiu del centre, sempre que l’equip de docents ho vegin oportú, ja que crec que aquest és representat i representa a tot el professorat, no només les seves idees.

Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió juntament amb informar i implicar els pares, sí que ho considero necessari però no sé exactament com enfocar-ho, ja que cada individu, família, context, comunitat, etc. és diferent, amb uns valors que haurien de ser iguals i justs per a tothom, però que en el dia a dia, es veu que es difícil posar en comú i en pràctica. Són conceptes, accions i actituds que a dia d’avui “es van perdent” tant, que costa encaminar i trobar aquests valors humans que sorgeixin de la família i el centre pugui anar assumint, assimilant i en definitiva educant en els infants. Els diferents agents educatius haurien d’anar més conjuntament i amb una major coherència formativa i educativa.

I per acabar, com ja fa temps que vaig fent, organitzar la pròpia formació continua és imprescindible per seguir avançant i evolucionant com a mestre. Una de les eines i instruments que la societat i l’escola està evolucionant i fomentant, és la utilització de les noves tecnologies, conscienciar i aprendre a fer-ne un bon ús i no un abús, juntament amb l’aprenentatge i la implicació del professorat, facilita i possibilita molts nous aprenentatges i maneres d’ensenyar i aprendre. Les noves tecnologies ens permeten arribar a llocs i espais, selecció de material molt més variat i atractiu, divers. També arribar a treballar en xarxa, fent de la participació externa (pares, mares, altres centres, ...) un marc de nous conceptes i aprenentatges. En aquest sentit, puc dir que he avançat molt en les noves tecnologies (blogs, xarxes, power points, edició d’imatges, de vídeos, etc.), per la meva edat al començar els estudis, em vaig sentir una mica “perdut i/o atraçat” en aquestes competències, per sort i amb un gran esforç, dedicació i hores de pràctica, a dia d’avui em sento molt més segur i “expert”, amb l’afany de seguir aprenent tant en les noves tecnologies com en la formació continuada al llarg de la meva vida. Per arribar a ser un mestre de qualitat i poder oferir als infants un bon  desenvolupament, fent de la meva figura com a mestre, la d’un competent implicat, vocacional i professional, però sense perdre l’essència humana.

Espero poder seguir formant-me i ser un mestre competent, reflexionant i evolucionant, avaluant les meves accions, actuacions i coneixements al llarg de la meva tasca com a docent.