Com puc MILLORAR les meves COMPETÈNCIES

Partint de l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), em permet identificar, conèixer i reflexionar sobre el context de pràctiques per poder millorar les meves competències professionals i també personals.

Primer de tot, considero que qualsevol dels aspectes que es poden identificar al DAFO (del context, de les estratègies i/o metodologies educatives del centre, ...) poden tenir diferents formes d’observar-les per altres companys/es; és a dir, segons la nostra “motxilla” i creences, les podem percebre com a positives o negatives, però un factor comú és que identificar-les i reflexionar sobre elles, és adequat i idoni per poder aprendre i millorar. Sense la identificació (coneixement) i la posterior reflexió, molt possiblement passaran desapercebudes i mai arribaria a millorar-les o modificar-les. Per tant, és convenient anar analitzant i reflexionant, dia a dia, del context de pràctiques, per observar les oportunitats de canvi i millora que tenim al nostre abast, amb les nostres pròpies creences, les del centre, d’altres educadors/es, del context, etc.

I, què he pogut observar?, identificar?, quins són els principis de l’escola? ... centrant-me en les fortaleses i oportunitats, els aspectes més rellevants són el ritme lent i flexible, la importància dels hàbits i rutines més que de les activitats concretes i la relació que hi ha entre l’escola i la família.

D’aquests tres aspectes, el ritme lent i flexible, donant llibertat i autonomia a cada un/a dels infants, he quedat sorprès, ja que mai m’imaginava que el temps em passés tant ràpid i que els infants siguin tant capaços de fer, al ser ritme i segons les seves necessitats, tot el que estan desenvolupant. És cert que la primera setmana em sentia com si no fes res, si la meva presència al centre fos innecessària, que havia d’intervenir molt més, ... doncs a mida que passa el temps, me’n adono que els infants quan necessiten saben que soc allà, em demanen, em mostren, es relacionen i em proposen els seus desitjos, motivacions i experiments. Sóc conscient que he tingut que fer un esforç, canviar el meu propi ritme (2.7) al dels infants, endinsar-me en un món completament nou per jo (ja que venia de treballar en activitats molt més dirigides), però aquesta adaptació personal m’ha servit per millorar i ser molt més competent a l’aula i com a educador. Per tant, identificar punts forts i febles (2.1) és una de les competències que puc anar millorant dia a dia.  

Un altre aspecte que ressaltaria és la importància dels hàbits i rutines quotidianes que el centre potencia, és un dels principis educatius prioritaris per aquesta etapa. Més enllà d’activitats  i propostes, es prioritza el dia a dia i els seus moments quotidians. Aquests principis, molt estudiats a la universitat (mitjançant les diferents teories de la primera etapa d’educació infantil), m’ha permès contrastar (3.3) que tant la teoria, com els principis del centre i les seves pràctiques, van relacionades i consensuades per l’equip directiu i els diferents agents educatius del centre.

Un altre de les fortaleses del centre és la relació amb les famílies. Primerament per la flexibilitat horària d’entrades i sortides i també, per la implicació i participació de les mateixes. A les entrades i sortides, aquesta flexibilitat, permet mantenir una “petita conversa” d’aspectes relacionats amb els infants (si han dormit bé, si estan refredats, si han menjat (berenat), etc. i la posterior informació que aporta la mestra del dia). Com m’han comentat les educadores i he pogut observar, les famílies aporten materials de desfeta (reciclatge) durant els dos primers trimestres o fins que ja tenen material suficient per les activitats i/o tallers. També es realitzen reunions periòdiques en les que s’explica i exposa la dinàmica que s’ha dut, que es durà (la Unitat Didàctica a treballar en el trimestre) i en algunes ocasions que sigui necessària la participació activa de les famílies, també es convoquen jornades (tallers) de família. Per tant, el centre aposta per una bona comunicació i relació amb les famílies, de manera activa i sobretot participativa.

Per acabar, una de les debilitats que he pogut observar i reflexionar (amb la resta d’equip d’educadores) és el pati. Tant la instal·lació, els materials que hi ha (jocs i joguines), l’ambientació del mateix, etc. Hem decidit entre tots/es que el nostre projecte de millora anirà centrat en la millora d’aquest pati, per poder oferir altres contextos, situacions i actituds en aquest temps d’esbarjo dels infants. En les properes setmanes anirem parlant i fent pluja d’idees per centrar aquest projecte de millora i poder-ho dur a la pràctica d’aquí a final de curs. 

Observació d'Aula:

Sessió de Psicomotricitat                                              
 Abans de redactar la sessió de psicomotricitat que és l’observació d’aula elegida, contextualitzaré alguns aspectes que considero rellevants. Primer de tot, el grup aula és de l’EI Es Pouet, concretament la classe de les Sargantanes, amb infants d’1 any. L’aula de psicomotricitat està situada al final d’un passadís (bastant pròxim a l’aula de les sargantanes), i on trobem el material organitzat. Aquesta sessió la dur a terme una mestra (de suport) que en aquests moments es converteix amb la figura principal, amb l’ajuda i acompanyament de la tutora de l’aula. En aquests moments també hi vaig jo, com a alumne practicant, per tant, som 3 educadors/es amb diferents rols i funcions. Aquesta sessió té una durada d’entre 45 i 60 minuts.

Na "Ducky" i la mestra

La sessió de psicomotricitat podem dir que comença a l’aula de les sargantanes, concretament a l’estora de bon dia i acomiadament, ja que la tutora comença a comentar i explicar que avui (el dilluns) tenim psicomotricitat, per tant, ens llevem les sabates (alguns alumnes autònomament i altres amb la nostra ajuda). Mentre esperem que la professora de suport (encarregada de la sessió de psicomotricitat) ens vengui a cercar, introduïm temes (amb comunicació) envers la psicomotricitat: mostrem els calcetins de psicomotricitat, tots/es amb els peus estirats, borinem els peus, etc.

Quan arriba la mestra, amb na Campaneta, la corda a la que ens agafem tots/es els alumnes, ens disposem a anar cap a l’aula de psicomotricitat, cantant, amb les calces de psicomotricitat (sense les sabates, que les hem deixat a un racó de l’aula). Quan arribem a la sala de psicomotricitat, ens seiem tots/es a un racó i comença l’anomenat  Ritural d’entrada. Per la sessió de psicomotricitat, tenim una “amiga mascota” que es diu “Ducky” (un peluix), que dorm. Entre tots/es la cridem per despertar-la i poder començar la sessió. En aquest mateix ritual d’entrada, amb l’ajuda de na “Ducky” cantem una cançó, es recorden les normes, les coses que es poden fer i les que no i posteriorment, ens dona una besada a tots/es els alumnes. Els fillets/es es preparen “amb el culet a la paret”, davant la torre, per començar la segona fase, l’esfondrament de la torre. Avui hi ha un parell d’infants que no han arribat a temps per empènyer la torre, la mestra en fa una altre per aquests dos infants. Així doncs, al seu ritme l’esfondren i continuen amb la resta (de manera individual, autònoma, en petit grup, ... amb la llibertat d’elecció).

Podem dir que en aquests moments comencen tot tipus de jocs, tant motrius com simbòlics. Alguns infants corren, salten, fan equilibris, pugen per les espatlleres, es desplacen per damunt màrfegues (de peus, drets, de genolls, etc.), altres passen per davall un pont realitzat amb màrfegues, etc. Puc observar tot tipus de situacions motrius, cada infant de manera molt diversa, variada, imitativa, etc. de tot tipus. També hi ha alguns fillets/es que inicien jocs simbòlics, agafen teles i demanen a la mestra que els hi posi pel cap, fan una casa, ... alguns amb ajuda altres més autònomament. Són moments en que puc observar moltes accions, actituds, comportaments, construccions i jocs.

Cap al final de la sessió, els darrers minuts, les mestres aprofiten per agafar alguns cilindres de màrfegues per fer massatges, relaxació, ... durant la sessió també intervenim en alguns jocs, motivant a jugar a fillets/es que ja van jugant (demanant que fan i perquè) i sobretot als infants que són menys moguts.

Quan s’acaba la sessió, les mestres van avisant que és hora de recollir, i entre tots deixem els coixins com estaven, amb la torre feta i tot ben ordenat i col·locat, com ho havíem trobat.

Ens anem a seure al mateix lloc (racó) que al principi (ritual d’entrada) per donar pas al ritual de sortida. Na “Ducky”, s’atraca amb nosaltres i demana si s’han divertit, diu que ella esta molt contenta perquè s’han portat bé. Recorda el que han fet, amb unes imatges (fotografies d’altres sessions) d’accions i jocs que han anat fent. Les intervencions verbals dels infants són mínimes (la gran majoria encara no vocalitza, no parla del tot). Per acabar cantem una cançó i una vegada més agafats de la corda, na Campaneta”, sortim de la sala de psicomotricitat per anar cap a l’aula seva (de les sargantanes). Una vegada arribem, anem a l’estora de bon dia i acomiadament, agafem les sabates i ens les posem.

Després de la sessió de psicomotricitat, ens toca berenar, carregar piles amb un bon panet, fruita i aigua.

Tot això és el que succeeix el dilluns dematí a partir de les 9:15 h. fins les 10:00/10:15 h. 

Valoració de les meves Competències

A partir de les “Diez nuevas competèncias para enseñar”, Phillipe Perrenoud. Col. Biblioteca de aula, 196. Ed. Graó. Barcelona, 2007 (5ª edición), intentaré exposar i reflexionar de les meves competències com a futur docent, en el moment actual que estic, entre la teoria desenvolupada  i les pràctiques que estic realitzant. Considero un moment òptim per començar a recordar el que he anat fent (les experiències teòriques i pràctiques), el que estic fent en aquests moments i el que pot estar succeint en dies posteriors, per en el conjunt global saber ser i fer de la meva persona, un mestre (educador) professional competent.

Organitzar i animar situacions d’aprenentatge, és una competència complexa. Relacionar objectius, continguts i situacions d’aprenentatge, considero que també es necessita d’una bona organització i selecció. Ens aquests moments crec que he après a construir i planificar dispositius i seqüències didàctiques, que m’agradaria poder dur a la pràctica o poder programar-ne més, per conèixer els processos i resultats en la pràctica diària. En aquest sentit també podria anar millorant la gestió en la progressió dels aprenentatges, ja que a nivell didàctic-teòric com he dit, he desenvolupat i puc entendre la filosofia de l’aprenentatge global i integral, respectant el ritmes de cada infant pel seu propi i beneficiós progrés, però diria que em falta saber (concretar) i posar a la pràctica aquest control i gestió de la progressió, que molt suposadament amb l’experiència i en cada grup, pugui anar adquirint.

Una de les competències que considero fonamental, és la de implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en les seves tasques, fomentar i motivar el desig, la curiositat, l’interès, crec que per la meva manera de ser com a persona, no em significa cap esforç; sóc obert, actiu, participatiu, ... i per tant, aquesta competència em pot sortir de dins jo mateix, pot ser una de les meves grans habilitats a l’aula. Al mateix temps, tot això implica el treball en equip, la col·laboració i cooperació, el sentir-se part d’un grup, saber respectar i fer front a l’heterogeneïtat del grup, elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Una escola inclusiva per a ... i amb tots, és un dret que tot infant té. Per tant, encara que pugui ser més fàcil per jo com a docent grups d’iguals, vull aprendre i millorar per fer front a situacions de diversitat que a dia d’avui ens trobem tant dins les aules. És un objectiu i repte personal, que a la meva humil manera de pensar, crec que necessita d’altres competències com una bona planificació, organització, gestionar la progressió dels aprenentatges, etc. Per tant, aquestes competències estarien relacionades entre sí.

De la participació en la gestió de l’escola, puc dir que som un amant de la organització i gestió amb experiències professionals en altres àmbits i contextos, però a nivell escolar, de centre i educatiu, crec que en aquests moments no estic preparat per fer front a aquesta competència, necessito temps “d’adaptació i observació” de centres,  saber com s’estructura, com es dur a terme, òrgans de gestió, etc. Amb el pas del temps potser un dels meus futurs propòsits formar part de l’equip directiu del centre, sempre que l’equip de docents ho vegin oportú, ja que crec que aquest és representat i representa a tot el professorat, no només les seves idees.

Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió juntament amb informar i implicar els pares, sí que ho considero necessari però no sé exactament com enfocar-ho, ja que cada individu, família, context, comunitat, etc. és diferent, amb uns valors que haurien de ser iguals i justs per a tothom, però que en el dia a dia, es veu que es difícil posar en comú i en pràctica. Són conceptes, accions i actituds que a dia d’avui “es van perdent” tant, que costa encaminar i trobar aquests valors humans que sorgeixin de la família i el centre pugui anar assumint, assimilant i en definitiva educant en els infants. Els diferents agents educatius haurien d’anar més conjuntament i amb una major coherència formativa i educativa.

I per acabar, com ja fa temps que vaig fent, organitzar la pròpia formació continua és imprescindible per seguir avançant i evolucionant com a mestre. Una de les eines i instruments que la societat i l’escola està evolucionant i fomentant, és la utilització de les noves tecnologies, conscienciar i aprendre a fer-ne un bon ús i no un abús, juntament amb l’aprenentatge i la implicació del professorat, facilita i possibilita molts nous aprenentatges i maneres d’ensenyar i aprendre. Les noves tecnologies ens permeten arribar a llocs i espais, selecció de material molt més variat i atractiu, divers. També arribar a treballar en xarxa, fent de la participació externa (pares, mares, altres centres, ...) un marc de nous conceptes i aprenentatges. En aquest sentit, puc dir que he avançat molt en les noves tecnologies (blogs, xarxes, power points, edició d’imatges, de vídeos, etc.), per la meva edat al començar els estudis, em vaig sentir una mica “perdut i/o atraçat” en aquestes competències, per sort i amb un gran esforç, dedicació i hores de pràctica, a dia d’avui em sento molt més segur i “expert”, amb l’afany de seguir aprenent tant en les noves tecnologies com en la formació continuada al llarg de la meva vida. Per arribar a ser un mestre de qualitat i poder oferir als infants un bon  desenvolupament, fent de la meva figura com a mestre, la d’un competent implicat, vocacional i professional, però sense perdre l’essència humana.

Espero poder seguir formant-me i ser un mestre competent, reflexionant i evolucionant, avaluant les meves accions, actuacions i coneixements al llarg de la meva tasca com a docent.