Presentació

Hola,
Em dic Isma, soc d’Alaior i tinc 35 anys. Estic cursant 3r Curs  del Grau en Educació Infantil, a la UIB (Seu de Menorca). En aquest segon semestre (i per aquest motiu acabo d’iniciar aquest blog), estic fent l’assignatura Reflexió i Innovació Educativa juntament amb el Pràcticum I (pràctiques a l’Escola Infantil, 0-3 anys, Es Pouet d’Alaior) amb un grup d’infants d’1 any.

Dir que és la meva primera experiència amb infants d’edats tan primerenques (0-3 anys) i vaig elegir un grup d’1 any, per poder observar i aprendre tot el relacionat amb aquestes primeres etapes (tan importants) en la vida dels fillets i filletes, per un bon i qualitatiu desenvolupament. També és cert que tinc bastant d’experiència amb infants a partir de 3 anys,  ja que (com explicaré a continuació), he treballat en diferents àmbits i contextos (extraescolars, esportius, del temps lliure, etc.) però sempre de 3 a 12 anys i també amb adolescents.

De molt jovenet (als 16 anys aproximadament), jo jugava a futbol i ja se’m va demanar entrenar un grupet d’infants de 6 anys (amb l’ajuda de l’adult-entrenador corresponent, clar), de ben prest vaig acceptar perquè m’agradaven els fillets/es . Vaig fer molts d’anys entrenant equips de futbol d’aquestes edats, moltes vegades (amb el pas del temps) se’m demanava si volia “pujar” a categories superiors, sent els “futurs futbolistes” d’edats més avançades i jo deia que m’agradava aquesta edat. Però els meus estudis no es van encaminar cap a l’educació ni el magisteri, vaig cursar un grau mitjà d’administració. Amb el temps, combinava aquesta faceta esportiva (entrenador i jugador de futbol) amb una feina relacionada amb el món administratiu, de comercial, arribant a gerent d’una empresa. Amb tot això, la vida personal (em vaig independitzar, amb el que això implica, hipoteca, fer les tasques domèstiques, ...), una cosa que vaig haver de deixar era entrenar infants. Amb uns anys sense aquest contacte amb ells/es, em vaig adonar que enyorava molt aquells moments, l’actitud i afectivitat dels nens/es, va ser quan vaig decidir començar a realitzar alguns cursos.

Vaig anar fent el monitor de temps lliure, el director de temps lliure, i just podia treia temps per fer alguna activitat amb infants. Em vaig començar a plantejar  fer el magisteri, però encara faltava la darrera “empenta”, com no havia fet el batxiller, em vaig preparar per les proves i vaig cursar el Tècnic Superior d’Activitats Físiques i Esportives (TAAFE), per si podia, entrar a fer el Magisteri d’Educació Infantil.   

I, per què el d’Infantil? perquè mentre feia tot aquest tipus de cursos i formació, vaig canviar radicalment de feina, em vaig començar a dedicar a treballar en casals d’infants i joves, escoles d’estiu, menjador escolar, colònies de cap de setmana, ... ara sí m’agradava i era feliç amb la meva feina. He fet diria, tot tipus d’activitats en aquests àmbits i contextos, i també treballant amb infants de 3 a 16/17 anys, per tant, duc 7/8 anys que per sort em puc dedicar única i exclusivament al món de l’educació, i en aquests moments tinc una petita empresa d’organització d’esdeveniments de temps lliure i esportius (Neolleure), que sobretot a la temporada d’estiu puc anar combinant amb els meus estudis.   

Després de totes aquestes experiències, cursos, ... de cada vegada em sento més segur de voler continuar amb el magisteri d’infantil, aquesta és l’etapa i edat que més m’agrada (de 3-6 anys) i ara podré experimentar i reflexionar envers l’etapa anterior, que com he començat, és una experiència totalment nova per jo.

Com podeu veure una vida que jo definiria, com “... si un vol, mai és tard ...” !!!

Aquest soc jo, n’Isma